Estem construint aquesta secció, recollint fotografies de tots els socis i treballant perquè el nostre arxiu pugui ser consultat públicament. En breu podràs gaudir dels nostres 75 anys de trajectòria. De moment, pots llegir una breu introducció.

Era l'any 1934. A Sabadell hi havien dos grups d'homes aficionats a la bicicleta i que no es trobaven inscrits en cap penya. Un d'ells tenia el seu lloc de reunió en Cal Cruz, una botiga de bicicletes en el número 238 de la carretera de Barcelona. S'autodenominaven "Els Trempats". L'altre grup es trobava en bar Cal Pané, a la Rambla cantonada amb la Gran Via.

Entre ells es trobaven els Arias, Manant, Calvo, Barrés,Capdevila, etc. Els dos grups tenien en comú que anaven a muntar i arreglar les seves bicicletes a Cal Cruz. Així és com es van posar en contacte i van decidir muntar una Penya.

En Pau Remolá va ser qui va cuidar-se dels tràmits per legalitzar-la. Va fer els reglaments del Campionat d'Excursions d'aquesta entitat. L'Arias va escollir el nom i els colors que encara avui lluïm, així com el disseny de l'escut i el maillot. En Pau Remolá i el Mañas es van desplaçar a casa de la sogra d'en Mariano Cañardo, que per aquell temps tenia en la Rambla de Sant Andreu de Barcelona una botiga de roba per a ciclistes, per encarregar-li la vestimenta.

Al gener de 1935 Penya Ciclista Palomillas tenia els seus estatuts i estava legalitzada. Es dedicava al cicloturisme i el seu local social residia en Cal Pané. Poc després va arribar la Guerra Civil i tot va quedar paralitzat.

Cap el 1943-1944 es va començar una altra vegada a sortir amb bicicleta. Ho feien Estrems, Melgarejo, Miquel, Orpella, els germans Gargallo, etc. En aquell temps la botiga de bicicletes pertanyia a José Mª Esplugues i a José Orpella. L'operari de la mateixa era el "Rayo". Va tornar a ser un lloc de reunió especialment els dissabtes a la tarda. Hi assistien els anteriorment citats juntament amb Petit i Selves. Parlant van comprovar que era necessari que es federessin per si patien algun accident. Llavors van recuperar el nom de la Penya Ciclista Palomillas. El En Manant va ser el principal artífex perquè s'aconseguís.

El 16 d'Abril de 1946 es va presentar a aquest efecte la instància al President del Comitè Regional 2 de la Unió Velocipédica Espanyola. En aquella primera Junta figuren els noms de Jaime Pastor com a president, de Manuel Díaz com a vicepresident, de Claudio Panadés com a secretari, de Francisco Vilanova com a tresorer, i de José Selves com a caixer, de vocals en José Orpella, Miguel Gómiz, Alfredo Gargallo, i Pablo Remolá. Però fins el 1949 no va començar de debò a funcionar amb més socis com Beltrán, Granados, Melgarejo, Costas, els germans Zaragoza, Cirerer, Massana, Miquel, Salvador, Campanales, Rei, Sabatés, Vilella, Berbel, Martínez "Toma tomates".

El local social al Cal Pané es va traslladar al bar "Los claveles" de la plaça Barcelona. D'allà passaria al bar Palomares on estaria durant més de vint-i-cinc anys. La següent etapa va transcórrer en l'American Burguer, a l'avinguda Bàrbara i després al bar Lope de Vega. A l'actualitat l'entitat va poder tenir el seu propi local social al carrer Brutau n. 57.

La gent que formava aleshores la nostra entitat va anar renovant-se. El mateix va succeir amb les juntes directives i amb els seus presidents. Una d'aquestes presidències la van ocupar successivament Luis Estrems, José Granados, i en Campanales. Després va ocupar-la l'Agustin Prats, que recolzat per la seva esposa, la vedette Mati Mont, va donar una gran embranzida a la Penya. Es van celebrar carreres de gran importància com el Campionat d'Espanya de professionals amb la meta a la plaça Barcelona. Durant aquesta època es va formar primer equip de competició. El seu preparador era en Campanales i els seus corredors Antonio Martínez "Toma tomates", Ruiz, Fidel Bagan, Gomis "El Copi" i Emilio Lorente. Després del període de 1955 al 1968, en el qual l'Agustí Prats va ser president, li va substituir en Fidel Bagan (1968- 1971) i l'Orpella. En aquesta època es van formar els equips PC.Palomillas-Simar i després Citröen Melgarejo en els quals figurava Ricardo Zúñiga, en aquells dies juvenil.

Va tornar a fer-se equip de competició en diverses categories el 1975: Rosendo Bosch, Jesús Bagan, i Jerónimo Vázquez, en infantils; Miquel Remolá en cadets. El 1976 es va formar el primer gran equip patrocinat per Rogen Peg, constava de trenta corredors repartits en les categories de juvenils, cadets, i infantils. En l'estiu de 1978 es va organitzar el Campionat d'Espanya per a aquesta última categoria.

Posteriorment, els equips de competició van passar a ser patrocinats per la signatura confeccionis Luser i aquesta vegada eren trenta-quatre corredors entre les tres categories. El 1985 es va tornar amb divuit corredors que formaven l'escola de ciclisme Infantil. En la nova etapa va tornar Fidel Bagán com a titular de la presidència i va formar l'equip exclusivament amb Infantils patrocinats per la marca Xip Chap Shop. Prenent com a base als infantils que anaven passant a la següent categoria, el 1986 es va formar l'equip cadet, amb el patrocini de Nissan, fins a la temporada 1987. En tots aquests anys van passar molts corredors, uns van arribar a professionals com Ricardo Zúñiga, Antonio i José Coll, José Luis Laguia, Antonio Esparza, Melchor Mauri, Francisco Cambil. Uns altres van poder-ho fer, però per unes circumstàncies o unes altres es van quedar en el camí, cas de Miquel Remola, Juan Luis Ortega, Isidro Cornellà, Jordi Pontes, José Luis Morales, Manuel Leal, Rosendo Bosch, Juan Bonada, Santi Salavedra, Jean Marc Felip, Jacques Muñoz, Joan Mauri, Carlos Sancho, Rossell, Martí, i un llarg etc. La majoria d'ells van triomfar i alguns van aconseguir mes d'un Campionat d'Espanya i un sense fi de títols regionals i provincials.

CONTINUARÀ